AB Esplugues Blanc, 42 – Salle Manresa 1, 61.
ANOTADORS: Adrià (7, un triple), Leandro (3), Presi (23), Gonzi (4), Llort (13) –cinc inicial– Oscar (2), Arnau (3, un triple), Jordi i Francesc (6). Parcials: 13-18, 21-33, 34-53, 42-61.
Hi ha partits on el realment important no és guanyar o perdre. I en una competició, si et desplaces a la pista del cuer (que no ha guanyat cap partit de 14), el més important, d’entrada, és ser molt conscient que guanyar o perdre no es fa mai sense baixar de l’autobús i que les superioritats o debilitats no són un valor pressuposat sinó que s’han de demostrar en cada incursió a pista.
I, si a més a més, la pista de l’Esplugues no és digna de la categoria preferent (partida en tres terrenys de joc, sense marcador ni rellotge de temps) el pitjor que et pot passar és que t’infectis del mal d’un excés de confiança. És en partits com aquest, i no els que afrontes amb els grans clubs de renom, on es demostra de veres si un equip és un equip. I, diguem-ho ja, sense més preambuls literaris: el Cadet1 de La Salle no va fallar.
Esperit de lluita des del primer minut, joc seriós, i una defensa solidària i consistent van ser els pilars en els quals es va forjar el triomf que en fa 7, segon consecutiu des de l’arrencada de la segona volta. Concentració en grau superlatiu, fins i tot entre els manresans, pares i mares, ubicats a la grada per suplir la guia d’un preceptiu però inexistent indicador lluminós de resultats.
0-6 de sortida i un primer triple rival, des d‘una distància que ni molt menys era de 6,25 metres (3-6 min. 3) per acabar el primer període amb un 13-18, que encara no reflectia la diferència de potencial entre ambdós conjunts. Un altre triple rival i el 19-16 (min.12) que és la vegada que més a prop es va situar l’Esplugues, i una defensa 1-3-1 (algun avantatge havia de tenir jugar en pista petita, oi?), ordenada per en Txiqui Puig que permet una primera escapada mentre en Tini Martí, redoblava esforços per mantenir ben informat l’equip de resultats i faltes comeses: parcial 11-0 i (30-16 m. 17).
Després del descans, tornada a la defensa individual i, amb el vent a favor, increment constant, de rendes, cistella a cistella, (34-53, min.30)... i tot un quart encara per jugar i divertir-se amb aquest esport que tant ens agrada. I arriba la màxima diferència en el partit (35-58, min. 35) i , tots som humans, arriben també uns moments finals de cert relaxament fins el 42-61 del marcador final (bé, millor dit, en aquest cas, de l’acta, perquè de marcador...).
I de tornada cap a casa, amb un balanç de 7-8 a la classificació que ens torna a situar on, si mantenim la dinàmica de les darreres setmanes, no hem de sortir, tot i que el proper partit sigui contra un Akasvayu Girona que només ha perdut contra La Penya i compta amb un planter de jugadors de molta alçada contra els qual caldrà estar molt atents... No fos cas que ells... sí que es pensin que els partits ja els tenen guanyats abans que no es baixa de l’autobús. Felip Gonzàlez.
I, si a més a més, la pista de l’Esplugues no és digna de la categoria preferent (partida en tres terrenys de joc, sense marcador ni rellotge de temps) el pitjor que et pot passar és que t’infectis del mal d’un excés de confiança. És en partits com aquest, i no els que afrontes amb els grans clubs de renom, on es demostra de veres si un equip és un equip. I, diguem-ho ja, sense més preambuls literaris: el Cadet1 de La Salle no va fallar.
Esperit de lluita des del primer minut, joc seriós, i una defensa solidària i consistent van ser els pilars en els quals es va forjar el triomf que en fa 7, segon consecutiu des de l’arrencada de la segona volta. Concentració en grau superlatiu, fins i tot entre els manresans, pares i mares, ubicats a la grada per suplir la guia d’un preceptiu però inexistent indicador lluminós de resultats.
0-6 de sortida i un primer triple rival, des d‘una distància que ni molt menys era de 6,25 metres (3-6 min. 3) per acabar el primer període amb un 13-18, que encara no reflectia la diferència de potencial entre ambdós conjunts. Un altre triple rival i el 19-16 (min.12) que és la vegada que més a prop es va situar l’Esplugues, i una defensa 1-3-1 (algun avantatge havia de tenir jugar en pista petita, oi?), ordenada per en Txiqui Puig que permet una primera escapada mentre en Tini Martí, redoblava esforços per mantenir ben informat l’equip de resultats i faltes comeses: parcial 11-0 i (30-16 m. 17).
Després del descans, tornada a la defensa individual i, amb el vent a favor, increment constant, de rendes, cistella a cistella, (34-53, min.30)... i tot un quart encara per jugar i divertir-se amb aquest esport que tant ens agrada. I arriba la màxima diferència en el partit (35-58, min. 35) i , tots som humans, arriben també uns moments finals de cert relaxament fins el 42-61 del marcador final (bé, millor dit, en aquest cas, de l’acta, perquè de marcador...).
I de tornada cap a casa, amb un balanç de 7-8 a la classificació que ens torna a situar on, si mantenim la dinàmica de les darreres setmanes, no hem de sortir, tot i que el proper partit sigui contra un Akasvayu Girona que només ha perdut contra La Penya i compta amb un planter de jugadors de molta alçada contra els qual caldrà estar molt atents... No fos cas que ells... sí que es pensin que els partits ja els tenen guanyats abans que no es baixa de l’autobús. Felip Gonzàlez.
Clikar aquí per veure classificació i altres resultats de la jornada
2 comentaris:
MOLT BONA CRONICA FELIP.
QUE ES PREPARIN ELS DE AKASVAYU
TXIKI SI GUANYEU A AKASVAYAU PAGO SOPAR........
Publica un comentari a l'entrada