Infantil La Salle 49–84 St. Miquel Arcàngel
El primer partit oficial de l’any ha tret en clar el que vàrem intuir les dies més foscos de desembre d’ença, ens espera una segona fase molt més complicada a on si ens adormim en algun moment, de seguida, l’equip rival de torn ens posarà en evidència.
Veiem un inici de partit en el qual la Salle no és ni l’ombra de l’ equip que podria ser; un miratge de defensa (lent i tou) i un atac obscur que es limita a tirar de fora es discuteixen l’honor dubtós de ser l’aspecte de joc més criticat pel seu tècnic. Els visitants en canvi aterren en la Nevera com una ràfega de llampecs en una lampisteria, solegen una gran defensa i ens fulminen a base de contra atacs i punts de segona opció. Una vegada i altre, aquests àngels espasa superen amb una facilitat dimonial la nostre fletxa (mostrant la cara desagradable d’una arma de doble fil). Arriba el moment que mirem al cel, però en lloc d’una resposta trobem l’únic element lassalià que encara brilla amb llum pròpia: el marcador. Vuit a vint-i-quatre amb vuit minuts, el pitjor dels malsons de l’honorable Dr. Naismith...
El St. Miquel Arcàngel és l’equip més complert que ens hem trobat fins ara com demostra el fet que els nou jugadors de que disposaven han anotat (sis dels quals han fet vuit o més punts). Han realitzat una defensa molt compacte que ens ha portat a perdre 30 pilotes. La seva superioritat física i el seu esperit lluitador (27 faltes comeses) s’han traduït en els 53 rebots que ens han agafat, els seus components a més gosen d’un bon tir exterior (triples).
Malgrat el resultat final creiem que hem pogut plantar cara en els quatre períodes intermitgos (11-10 5-10 13-13 6-10), llàstima doncs del primer parcial i del darrer període (6-17) però en aquest ja estava tot decidit. Esperem que aquest partit ens faci veure les nostres limitacions i que ens empenyi a seguir treballant en aspectes clau com ara el bloqueig del rebot (21 i 6 per 33 i 20) o treballar per rebre i passar-la fort i bé (30 pilotes perdudes), a més de pulir idees ofensives per tal de ser més incisius en atac (treball per rebre, passe i tall, reemplaçament, penetració i continuació).
Agrair com sempre el suport dels pre-infs que han col·laborat amb 11 punts, 11 rebots i 5 recuperacions. No fos cas que algú hagi patit tant dels ulls i no hagi pogut veure-ho tot: els períodes en els qual estaven en pista els Mestres, Collado i Giménez s’han saldat amb un balanç positiu (+1).
Ens quedem amb aquests quatre períodes intermitjos a on s’han vist detalls positius. El nostre objectiu és el de mantenir aquesta concentració, agressivitat, idees clares els 48 minuts de joc (no només 32) per tal de plantar cara a qualsevol rival i poder arribar a un final amb opcions.
Isaac Berengué i Steven Van Huychem
El primer partit oficial de l’any ha tret en clar el que vàrem intuir les dies més foscos de desembre d’ença, ens espera una segona fase molt més complicada a on si ens adormim en algun moment, de seguida, l’equip rival de torn ens posarà en evidència.
Veiem un inici de partit en el qual la Salle no és ni l’ombra de l’ equip que podria ser; un miratge de defensa (lent i tou) i un atac obscur que es limita a tirar de fora es discuteixen l’honor dubtós de ser l’aspecte de joc més criticat pel seu tècnic. Els visitants en canvi aterren en la Nevera com una ràfega de llampecs en una lampisteria, solegen una gran defensa i ens fulminen a base de contra atacs i punts de segona opció. Una vegada i altre, aquests àngels espasa superen amb una facilitat dimonial la nostre fletxa (mostrant la cara desagradable d’una arma de doble fil). Arriba el moment que mirem al cel, però en lloc d’una resposta trobem l’únic element lassalià que encara brilla amb llum pròpia: el marcador. Vuit a vint-i-quatre amb vuit minuts, el pitjor dels malsons de l’honorable Dr. Naismith...
El St. Miquel Arcàngel és l’equip més complert que ens hem trobat fins ara com demostra el fet que els nou jugadors de que disposaven han anotat (sis dels quals han fet vuit o més punts). Han realitzat una defensa molt compacte que ens ha portat a perdre 30 pilotes. La seva superioritat física i el seu esperit lluitador (27 faltes comeses) s’han traduït en els 53 rebots que ens han agafat, els seus components a més gosen d’un bon tir exterior (triples).
Malgrat el resultat final creiem que hem pogut plantar cara en els quatre períodes intermitgos (11-10 5-10 13-13 6-10), llàstima doncs del primer parcial i del darrer període (6-17) però en aquest ja estava tot decidit. Esperem que aquest partit ens faci veure les nostres limitacions i que ens empenyi a seguir treballant en aspectes clau com ara el bloqueig del rebot (21 i 6 per 33 i 20) o treballar per rebre i passar-la fort i bé (30 pilotes perdudes), a més de pulir idees ofensives per tal de ser més incisius en atac (treball per rebre, passe i tall, reemplaçament, penetració i continuació).
Agrair com sempre el suport dels pre-infs que han col·laborat amb 11 punts, 11 rebots i 5 recuperacions. No fos cas que algú hagi patit tant dels ulls i no hagi pogut veure-ho tot: els períodes en els qual estaven en pista els Mestres, Collado i Giménez s’han saldat amb un balanç positiu (+1).
Ens quedem amb aquests quatre períodes intermitjos a on s’han vist detalls positius. El nostre objectiu és el de mantenir aquesta concentració, agressivitat, idees clares els 48 minuts de joc (no només 32) per tal de plantar cara a qualsevol rival i poder arribar a un final amb opcions.
Isaac Berengué i Steven Van Huychem
2 comentaris:
Steven
ja sabias que no jugariam la setmana pasada?
el proxim partit que podem quedarnos a dormir avisa
Sona a excusa barata però últimament pateixo d’insomni (la clarividència -per sort!- no és cap virtut/aptitud meva). És tot un detall per part teva d’informar per la meva salut. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada