Peter Pan encadenat.

Segona cita de la segona fase i en front d’un equip amb nom propi: La Penya. Lluny de ser “L’Equipo A” d’en Jepi o de meravellar com els Àngels d’en Charly (ni tan sols un dels seus jugadors es diu Rubio... ?!?), en la seva visita a la Nevera l’equip Badaloní s’ha erigit com un dels clars aspirants al primer lloc en la classificació general. El resultat final del partit, per molt que pot semblar testimonial, creiem que no és només degut a la superioritat d’un equip sobre l’altre... No ens serveix però lamentar tal o qual circumstància, aquesta derrota i per segona setmana consecutiva, ens ha de servir com a lliçó d’humilitat i així obligar-nos a seguir treballar junts i a créixer com a jugadors i com equip.

Infantil Salle Manresa 41 – 92 Joventut Badalona B

L’encontre s’ha tenyit de verd-i-negre des dels primers instants. Els visitants s’han imposat amb una defensa forta i agressiva (amb pressió durant tot el partit) i han estat demolidors a sota de les anelles. Aquest joc intimidador seu ha dificultat molt el nostre atac quan una vegada més hem donat massa facilitats en defensa.
Com en ocasions anteriors, podríem posar en relleu aquesta dinàmica de joc amb unes estadístiques no gaire reconfortants, però com diu el polític... ‘Avui no toca’. La nostra lectura del partit no pot ser una recopilació amarga o una explicació freda que ens redueix a un estat o un moment menys dolç. Hem d’entendre que el nostre viatge com a jugador (entrenador, equip) és de llarg recorregut i que qualsevol contratemps per molt dur que sigui ens ha de servir per aprendre a ser més forts i millors... a volar més alt i amb més ganes.

Les següents valoracions, encara que semblin crítiques, ens han d'ajudar a reprendre el vol:

...la seva suposada superioritat ha posat de manifest la nostra inexperiència i les nostres mancances...
...l’agressivitat i la velocitat d’execució amb les quals els visitants han plantejat el partit ha contrastat amb una falta de concentració i certs desànims per part nostre...
...de seguida hem notat que era molt difícil atacar la cistella contrari i molt ràpidament ens hem quedat sense idees ...
....quan les coses no funcionaven en atac no hem estat capaços de ser mes durs i més forts en defensa...
...han sabut aprofitar els instants en els quals abaixàvem els braços per fer petits parcials al llarg de tot el partit que els ha permès tancar el marcador en els darrers minuts...
...en els moments que hem pressionat la sortida de pilota, hem creat problemes al nostre adversari; hem recuperat pilotes i hem fet punts fàcils....

...el nivell B1 és l’idoni pel nostre equip ja que ens obliga a treballar, a esforçar-nos i a intentar de mantenir la concentració tres entrenaments setmanals i 48 minuts de cada partit.

Abans no érem tan bons, ara no som tan dolents. Malgrat les dues derrotes consecutives creiem que hem de ser positius ja que ambdós partits els afrontàvem amb baixes notables i contra dos dels equips més forts del grup.

Com diu l’entrenador de futbol... ‘Heu de sortir al camp més alegres’. Si aconseguim recuperar-nos anímicament i disminuir els errors de concentració, podem plantar cara als demés rivals, sempre i quan juguem al màxim de les nostres capacitats. Toca doncs seguir treballant i entrenar per millorar; millorar la imatge als partits en busca de millors resultats.

El pròxim vaixell pirata que ens espera es diu CB Santfeliuenc, serà dissabte vinent a les nou del mati. Reprenem doncs el vol, més alt i amb més ganes encara.

Ànims

Isaac Berengué i Steven Van Huychem