Unes vacances reconstituents

Sabeu aquell que diu...
Que tal les vacances de Nadal, bé?, o en família? (je, je, je)...

Doncs els jugadors, tècnics i grup d’aficionats (altrament dits pares, mares, avies, tiets i tietes... bé, també alguna que altra amiga...) del Cadet 1, van decidir, a finals del mes de desembre, que no podien passar tants dies separats de la seva segona família i, a tal fi, s’ho van muntar per compaginar les festes amb uns quants partits amistosos i algun que altre entrenament –deixant a part la Torronada tradicional de l’entitat (en la qual els nostres jugadors van demostrar que, de bàsquet en saben tant com de menjar... del que potser no en saben tant és de recollir taula..., oi que no?)

Però no ens desviem. Dèiem que, com que darrerament els resultats de la temporada regular no és que siguin molt espectaculars, ens vam muntar, primer, una excursioneta a Igualada el dissabte 23 de desembre, per disputar un triangular amb l’equip local de la categoria immediatament superior (cadet de segon any) i contra el Cercle Catòlic de Badalona (de la mateixa edat). Més endavant, el dissabte 30 de desembre, també un amistós amb el Blanes (també de segon any).

A Igualada vam anar un dissabte al matí, i el matí en qüestió no va començar gaire bé perquè l’hora de convocatòria va ser massa matinera i, qui més qui menys, anava força adormit... Per sort, els conductors estaven prou desperts. Un esmorzar en una cafeteriaforndepa del polígon Les Comes ens va reconstituir. I per a un dels membres de l’expedició, un germanet gran, alt i ros, d’un dels jugadors, el matí va ser, a més, prou profitós perquè un parell de noies ben guapes i rosses de l’Anoia se’l van disputar d’una manera prou evident. Si els nostres jugadors haguessin estat tant implicats en defensa com aquelles noies ho van estar en atac, els partits haurien anat molt millor (je, je, je).

Al pavelló de Les Comes ens van tractar prou bé. Al jugadors els van obsequiar amb una bossa i a l’afició visitant de la capital (per allò de les Vegueria, potser...) ens van reservar la llotja presidencial per poder veure els partits. No obstant això, la derrota va ser contundent (71-48), com a conseqüència, sobretot, d’un primer quart en el qual els nois d’en Txiqui Puig i el seu segon en Tini Martí, no van estar gens encertats i van encaixar un rotund parcial (24-4) que ja va condicionar la resta del partit.

No es van rendir, però, els de La Salle i, tot i que en cap moment van poder estar a prop de la remuntada, sí que van anar millorant el seu rendiment a mesura que passaven els minuts. Els parcials dels altres tres quarts ja van ser més igualats (15-16, 15-14 i 17-14).

Per La Salle van jugar i anotar: Adrià, Jordi, Presi (18), Gonzi (2), Llort (16), Leandro (10), Arnau, Ignasi, Òscar, Pau i Josep (2). (Aquests dos últims jugadors, valuoses incorporacions de l’equip infantil, amb qui vam rememorar altres col·laboracions seves com les fases de fa un parell d’anys a Mollet i Barcelona de grat record per a tots).

Gairebé sense massa temps de descans (i mentre algunes mares aprofitaven per fer una escapada a alguna de les botigues de roba íntima de la capital de l’Anoia) vam afrontar el segon partit del triangular amb el Cercle Catòlic de Badalona. El partit també es va perdre amb un resultat gruixut. Tanmateix, com se sol dir en aquests casos, el que comptava era participar i, més que cap altra cosa, créixer com a jugadors de bàsquet (...i jugar contra rivals de categoria superior sempre va bé, si després se saben treure bones conclusions).

El parcial de sortida va ser també contrari 9-0 però, aquesta vegada, abans que acabés el primer quart els nostres jugadors havien anotat més punts que en el partit anterior (16). Amb tot, la diferència en el marcador ja era prou clara després dels primers deu minuts (34-16) i, com havia passat abans amb l’ Igualada, els altres quarts ja van ser més ajustats (17-15, 24-15 i 18-22).

Per La Salle van jugar i anotar: Adrià (16, tres triples), Jordi (2), Presi (7), Gonzi, Llort (30, més 15 rebots), Leandro (7, un triple), Arnau (4), Ignasi, Òscar, Pau (2) i Josep.

Amistós amb el Blanes.

Uns dies després del desplaçament a l’Anoia, el compromís va ser a la gèlida pista de La Salle, contra el Blanes, un altre cadet de segon any entrenat pel tiet d’un dels nostre jugadors...

I, ara, autocriticarem a aquest cronista que... (Felip Gonzàlez dimissió!!!!) no només va arribar tard a la convocatòria (cosa habitual en ell) sinó que fins i tot va oblidar d’anotar el resultat final del matx. Del partit podem dir que va ser molt igualat, que hauria pogut guanyar qualsevol dels dos equips contrincants i que el fairplay va presidir la jornada. L’ambient no va estar escalfat en cap moment tot i l’emoció que oferia un marcador sempre força ajustat.

Però mentim. Alguna cosa sí que escalfava l’ambient de la pista. I va ser un enorme aparell calefactor que es va provar per veure si podia rendir suficient com per climatitzar una mica la freda temperatura del nostre pavelló.

La pobre màquina ho va intentar (ho va posar tot de las seva part, us ho podem ben assegurar) però l’objectiu no va ser assolit en condicions massa satisfactòries. El repte per a l’aparell calefactor era excessiu per a les seves possibilitats reals.

Per La Salle van jugar i anotar (que això sí que ho tenim anotat...): Adrià 14, dos triples), Jordi, Presi (34), Gonzi (2), Llort (6), Leandro (7), Arnau (4, un triple), Ignasi (5, un triple), Òscar, Pau (2) i Josep.

Després de la dutxa va venir el comiat fins l’any que ve. Tot esperant el proper compromís de lliga, el dissabte, 13 de gener amb el Tecla Sala de l’Hospitalet, i tot esperant que la dita “any nou, vida nova”, signifiqui trencar amb la mala ratxa de derrotes consecutives que l’equip carrega a les seves espatlles en els últims temps.

PD. En la competició social per la crònica més llarga d’aquest BLOC (records al Jepi) espero haver donat resposta adient al repte que em va ser llançat pels nostres amics cronistes de l’equip infantil.

El llistó (1094 paraules, títol i firma inclosos) el teniu ara ben amunt (je, je, je...).

Feliç 2007, a tota la família lasaliana. Bons resultats, cap lesió i... com sempre, les millors dosis de bon rotllo per a tothom. Felip Gonzàlez.