Saber patir, per poder créixer...

CAMP. CAT. PREF. CADET MASCULI GRUP "B". Jornada 16.
CB. Montcada, 57 – Salle Manresa 1, 62.
ANOTADORS: Adrià (10, un triple), Leandro (12), Jordi (2), Francesc (4) i Presi (26, un triple) –cinc inicial– Gonzi (2), Arnau, Ignasi (3, un triple), Llor (3) i Oscar. Marcadors parcials: 11-17, 22-15, 8-13 i 16-17.

Hi ha partits que són per gaudir-ne i, altres, que serveixen per créixer. Això sí, només si en saps treure les conclusions encertades. La Salle no va jugar gens bé a Montcada i, tanmateix, va saber competir els moments decisius amb la sang freda suficient com per què no s’escapés un triomf important, davant d’un rival que només ha sumat quatre victòries a la lliga.

Mal partit, dèiem, sobretot en defensa i en el control de rebot. El Montcada, un equip físicament molt parell al nostre, va anotar amb excessiva facilitat a prop de cistella mentre els nois d’en Txiqui Puig i Tini Martí no es mostraven prou forts en defensa, massa lents en les ajudes que, o bé no arribaven a temps, o ni tan sols arribaven a sortir.

Malgrat tot, el primer quart va acabar amb una primera renda favorable (11-17) que s’esfumà en un segon quart nefast on els lasalians vam encaixar un total de 22 punts, fet que va suposar que, en diverses fases del període, el conjunt local s’arribés a posar per davant en el marcador (24-22, 31-29) i el 33-32 amb què es va arribar al descans.

En el retorn a pista posterior a l’obligat pas per vestidors, La Salle va sortir amb les piles més carregades en defensa. Es va forçar el Montcada a esgotar algunes possessions sense ni tant sols poder llançar a cistella i es va tancar millor el rebot defensiu.

Els locals es van quedar, doncs, en un paupèrrim bagatge de només 8 punts en el quart i La Salle es va tornar a avançar en el marcador tot i que, encara, amb rendes excessivament justetes (41-45, min.30).

El darrer quart, amb tot per decidir, els de Puig i Martí van tornar a tenir alguns moments dubitatius en l’inici, massa pendents de les decisions arbitrals, i amb un Montcada crescut que tenia moltes més ànsies de triomf.

Els locals van estar llavors molt a prop de tornar-se a posar per davant en el lluminós (48-49, min.32), però just en aquell moment, La Salle es va saber sacrificar en defensa, va recuperar algunes pilotes molt importants i, per acabar-ho d’adobar, va saber llegir bé el partit en els minuts finals, amb possessions llargues i bona atenció al rebot ofensiu.

El 49-58 (min. 37) ja deixava bastant decidit el partit tot i que, al final, encara s’hauria pogut perdre els papers amb el 53-58, a falta de poc menys de dos minuts per al final. No va ser així i, tot i haver patit més del que inicialment es podia preveure, el més important va ser emportar-se la victòria que ens torna a posar en igualtat de triomfs i derrotes a la classificació, després de 16 jornades.

Està clar, com ja hem dit en altres ocasions, que els partits mai no es guanyen sense sacrifici i concentració. I aquestes són dues qualitats que no són innates. Si hi són, és sempre fruit del treball fet durant la setmana en els entrenaments (que per això serveixen: per poder arribar als partits amb cos i ànima prou ensinistrats). Felip González.

Clikar aquí per veure classificació i altres resultats de la jornada