Per oblidar... o potser no.

CAMP. CAT. PREF. CADET MASCULI GRUP "B". Jornada 21.
Escola Pia, 104 – Salle Manresa 1, 53.
ANOTADORS: Adrià (7, un triple), Leandro (8), Jordi (2), Gonzi (8) i Llort (21) –cinc inicial– Francesc (2), Ignasi (2) i Oscar (3, un triple).

Un altre mal partit de la Salle, amb l’afegit que, amb dues baixes (Desitgem la ràpida recuperació al Presi, i li donem ànims a l'Arnau i la seva família...), no hi va haver cap opció de triomf i es va encaixar un abultat marcador a la pista del potent Escola Pia de Sabadell. Per oblidar? Potser sí. O potser no.

Aquestes experiències també ajuden a créixer, a valorar la importància del rol que cadascú juga en un equip en el qual tothom hi és comptat, des de el que més minuts juga, fins el que també és molt important que hi participi per tal que, en cada moment, els cinc que estiguin a pista ho puguin donar tot, tot, tot... (com diria la nena de l'anunci de TV de Catalana Occident)

D’entrada agrair a la Escola Pia la seva esportivitat en acceptar el minut de silenci que els nostres jugadors van proposar per recordar el seu company, Arnau, que en aquell moment estava al funeral d’una jove germana del seu pare. Després, ja poc ens queda per agrair a l’equip rival que –molt esportivament, això sí–, no va perdonar. No va baixar d’intensitat en cap moment tot i la superioritat manifesta des del primer minut.

L’Escola Pia és un dels millors equips de la categoria, amb un joc molt maco, ràpid, basat en una potencia de contraatac que fa molt mal si la defensa rival està poc alerta. A més a més, amb el marcador a favor, els llançaments des de la llarga distància (set triples) també ens van fer molt mal. Per part de La Salle, podríem dir que... es va fer el que es va poder... o potser una mica menys del que es va poder. Moralment, de seguida que el marcador ja era clar per als local, es va baixar una mica massa la guàrdia i es va lluitar menys del que estaven capacitats. És cert, també, que el desgast físic era creixent a mesura que passaven els minuts de joc...

En definitiva, un mal de panxa que havíem de passar... igual que el que haurem de passar el proper cap de setmana en rebre al pavelló de La Salle l’imbatut Joventut de Badalona.

En la vessant positiva només reconèixer que els altres resultats del grup no van ser especialment perjudicials. El Grup Barna (el senyor del bigoti deu estar feliç) va guanyar el Lima Horta (un nostre rival directe que no va sumar) i un altre rival directe en la lluita per quedar entre els vuit primers: l’UBSA, també va perdre, a casa, contra el Mataró (un quart equip que ara, dissortadament obté possibilitats matemàtiques de prendre’ns la vuitena posició –caldrà estar alerta). Lamentablement, el Tecla Sala no ens va ajudar gens en la nostra comtessa particular amb el Sant Cugat que va guanyar clarament als de l’Hospitalet, igual que el Granollers que, tot i patir més del compte contra el cuer Esplugues, també va guanyar, encara que només per un pírric punt. Felip González.