Disculpes

Amb aquestes quatre ratlles voldria demanar disculpes per no haver publicat darrerament les nostres cròniques, però el motiu es totalment justificable.

Intentarem no tornar a fallar.

Recordeu, les noies també juguen.

Ànims per a tots, per aquest cap de setmana.

Cadet 1 Preferent. Què ens queda...

Per situar-nos, ara que la Federació ja ha definit que farem els del Campionat de Catalunya Cadet Preferent B, anem a veure que podrem fer un cop finalitzada la lliga regular segons el lloc final que aconseguim a la classificació.

Si no m’equivoco... cal dir d’entrada, que els quatre primers dels dos grups competiran en eliminatòries per definir els llocs definitius del primer al vuitè. Els quatre equips següents de cada grup, competiran per definir els llocs del novè al setzè (de la resta de llocs fins el vint-i-vuit, la Federació no n’ha dit res... i podria pensar-se que tots perden la categoria...).
En el nostre cas, tenim gairebé del tot descartat poder competir en les sis jornades que queden per entrar entre els quatre primers llocs de la classificació (segurs per a Penya, Akasvayu, Escola Pia i Òpalo). Per tant, l’objectiu ha de ser quedar entre el cinquè i el vuitè lloc del nostre grup. I com ho tenim?

El cinquè lloc és impossible. El sisè lloc és possible matemàticament però bastant inviable perquè el Granollers ens té dues victòries d’avantatge, un partit menys contra el cuer, i l’average particular al seu favor.

El setè lloc i vuitè lloc, en canvi, ens l’estem lluitant amb el Sant Cugat, l'UBSA i Lima Horta. Amb el Sant Cugat, tenim el mateix balanç de victòries i derrotes (9-11) i, al nostre favor, l’average particular (+14). A més a més, el calendari és molt similar perquè ells rebran a casa a: Tecla Sala, Akasvayu i Granollers i visitaran les pistes d’Esplugues, Montcada i UBSA. La Salle rebrà a casa a Joventut, Òpalo i UBSA; i visitarem les pistes de l’Escola Pia, Mataró i Lima Horta. Precisament, contra el Lima Horta i contra l'UBSA ens juguem, si falla la setena posició, no perdre la vuitena. D’entrada tenim a favor nostre tres victòries amb els primers i dues amb els segons (tenen un balanç de 6-14 i 7-13). Contra ambdós equips juguem, a més a més, en la penúltima jornada a casa (UBSA) i en la darrera jornada (a la pista del Lima Horta). Amb tots dos equips tenim un average contrari de -4 punts que es pot remuntar. El calendari del Lima és idèntic al nostre (ells agafen els equips que nosaltres deixem). El de l'UBSA, en canvi sembla més beneficiós per als de Sant Adrià (Mataró, Òpalo, Salle i Sant Cugat a casa; i Montcada i Granollers a fora). En el cas que ens puguem classificar setens o vuitens, aquestes seran les eliminatòries que haurem de disputar... Dues eliminatòries a doble volta amb el següent ordre de joc:

Primera eliminatòria: anada (29 d’abril) - tornada (6 de maig).
a) 5è classificat grup 01 - 6è classificat grup 02
b) 6è classificat grup 01 - 5è classificat grup 02
c) 7è classificat grup 01 - 8è classificat grup 02
d) 8è classificat grup 01 - 7è classificat grup 02

Segona eliminatòria: anada (13 de maig) - tornada (20 de maig).
e) guanyador eliminatòria A - guanyador eliminatòria B
f) perdedor eliminatòria A - perdedor eliminatòria B
g) guanyador eliminatòria C - guanyador eliminatòria D
h) perdedor eliminatòria C - perdedor eliminatòria D.

Així, un cop acabada la lliga regular –si no fem el burro–, podem gairebé assegurar que mantindrem la categoria, i les nostres opcions (si no donem la campanada d’atrapar al Granollers) seran, molt probablement, les de quedar entre els llocs tretze i setze del campionat de 28 equips totals. Ens ho haurem de jugar molt probablement amb dos d'aquests quatre equips: Lleida i Sferic (sisè i setè amb 11-9), Tarragona (vuitè amb 9-10) o Unió Manresana (novè, amb 8-11).

Darrera nostre, recordem-ho, hauran quedat –insisteixo, si no fem el burro– un mínim de 12 equips que ja no hauran pogut jugar eliminatòries finals i que, per tant, no ens hauran pogut superar a la classificació final del Campionat.

Som-hi doncs, d’aquí fins al 20 de maig, queda molt camí per recórrer i cada partit pot ser una gran final. Així els hem de preparar. Ànims. Felip Gonzàlez.

Clikar aquí per veure classificació

Clikar aquí per veure classificació de l'altre grup

El Mini "B" cau derrotat a Cerdanyola

En tot moment l'equip del Cerdanyola "A" va ser superior a la Salle. Només vam saber plantar cara en el primer període que va acabar amb el resultat de 9-6. Ens van faltar moltes idees amb atac i la defensa fluixa. La primera part va acabar amb un resultat de 37-12.

En la segona part La Salle, principalment en el cinquè i el sisè període, va jugar amb més comoditat maquillant el resultat final. (73.43).

Miquel Perramon.

La Salle Manresa Junior "B" contra el Roda

La Salle Manresa, 82 - C. B. Roda, 38

Partit sense complicacions amb el Roda, a la mitja part el resultat era de 42-22.

En el tercer quart el Roda va rebaixar la diferència fins a tretze punts, però a partit d'aquí vem tornar a augmentar la diferència de punts fins al resultat final.

Esperit de sacrifici

CAMP. CAT. PREF. CADET MASCULI GRUP "B". Jornada 20.
Salle Manresa 1, 75 – CB Grup Barna B, 77.
ANOTADORS: Arnau (3, un triple), Leandro (16), Jordi, Francesc (2) i Llort (21) –cinc inicial– Gonzi, Adrià (7, un triple), Presi (21), Ignasi (5, un triple), i Oscar.
Marcadors parcials: 18-21, 18-23, 19-17 i 20-16.

Mal partit de la Salle, on més que perdre o guanyar, el més lamentable ho van posar (veure l’altre article que he fet) una part dels pares de l’equip rival. Tanmateix, amb un àrbitre menys casolà, el Grup Barna (fins ara només dues victòries a la lliga) ens hauria guanyat de panadera. Jugàvem contra un rival d'inferior potencial que ens va passar la ma per la cara a base de sacrifici. Un equip que (pares/públic a part) va donar un recital de lluita, que ens va robar un munt de pilotes i rebots a base de força i empenta. En definitiva, un equip.
Tot el contrari d'una Salle que, en la meva modesta opinió, va mostrar massa males cares, excessives individualitats i, per sobre de qualsevol altra cosa, poc esperit de lluita i sacrifici. Potser cal una reflexió conjunta i sincera entre jugadors i tècnics... Felip González.

Al benvolgut senyor del bigoti...

A vostè, el del bigoti, el que ha marxat de Manresa afirmant que només havia animat respectuosament el seu equip... A vostè, senyor, li dic que, tot i que potser no se n’ha adonat, alguns dels seus companys pares i mares del seu equip tampoc no han estat gens d’acord amb la vostra actitud. I això els honora.

Li dic, per exemple, que un altre pare company seu ha dit textualment, en sortir del nostre pavelló, que: “quina llàstima que, en aquesta pista TAMPOC no ens convidaran a cap partit o torneig amistós”... i li dic que, uns altres pares i mares del seu equip, han demanat disculpes pel vostre respectuós comportament.

Lamentablement, l’àrbitre del partit, s’ha vist obligat a fer una anotació a l’acta sobre vostè (una anotació que vostè, és clar, considerarà injusta). De fet, no em puc imaginar que hauria passat si, finalment, el vostre equip hagués perdut! Perquè el vostre equip, certament, va guanyar. Felicitats! Va jugar millor que el nostre i, per això, el felicito cordialment.

Quedi clar que l’àrbitre no ho va fer bé. Certament. Però ni ell ni ningú que xiuli xavals de 15 anys no es mereix, de cap manera, el catàleg d’improperis que vostè, (i algun que altre dels seus companys/pares) li vau dedicar al final del partit. Tot plegat, un exemple poc edificant per als joves jugadors (els del seu equip i els del nostre) que fins i tot van formar part del grup de gent que va intentar fer-lo sortir de la pista sense aconseguir-ho.

Quedi clar, també, que a tots ens agrada que el fill guanyi i que tots ens sentim disgustats quan el jutge del joc no imparteix al nostre gust. A mi també em passa. I sovint em mossego la llengua si penso que s'està perjudicant el meu fill i els seus companys d’equip. Fins i tot, ho reconec, de tant en tant se m’escapa algun crit reclamant una falta o uns tres segons que l’àrbitre no ha vist.
Però d’això... al que vostè va protagonitzar a Manresa (...i el que imagino que fa en altres pistes on mai no els convocaran per jugar amistosos) n’hi ha un bon tros. La mare de l’àrbitre no en té cap culpa de què vostè no sàpiga controlar els seus instints més primaris. Ho sento, ho dic com ho penso. I penso, que altres pares/mares del seu equip també ho pensen tot i que no li ho diguin obertament perquè –ho comprenc– han de continuar-se relacionant amb vostè, dissabte rera dissabte.

A vostè, li dic, que això de l’esport de base és una activitat que, lamentablement, està cridada a desaparèixer. La setmana passada, a la pista on va jugar el nostre equip, l’àrbitre ja havia xiulat dos partits abans que el nostre i, després del nostre, encara havia de xiular dos partits més. Cinc partits! S’imagina perquè? No, segur que no ho sap. Li ho diré: no hi ha àrbitres suficients per a totes les competicions. ¿Qui vol fer d’àrbitre i trobar-se amb gent com vostè en pistes on, per raons òbvies, no hi pot haver un policia esperant a la porta per protegir-lo? Aviat, el que ens passarà és que ni el seu fill ni el meu podran jugar a bàsquet. No hi haurà àrbitres i, per tant, no hi haurà competició. Quina llàstima! Però, això, és clar, vostè no té perquè veure-ho. Vostè, segur, va arribar a casa explicant que el seu equip ha guanyat malgrat que l’àrbitre els volia atracar. Vostè, segur, encara pensa que no ha fet res de dolent. I dissabte que ve, segur que actuarà igual que ho va fer a casa nostra. Ho sento pel seu equip, pel seu entrenador, pel seu club... a qui, lamentablement “mai cap club convidarà a un partit o un torneig amistós”, diuen.

Cordialment, Felip González.

Derrota de l'Infantil (67-83)

Fluix partit de l' equip infantil ahir al matí al pavelló de la Salle davant del Sant Gabriel de Ripollet. La classificació d' ambdós equips feia pensar en un partit més igualat. Des del primer moment però ja es va comprovar la superioritat visitant. Només uns bons cinquè i especialment sisé quarts van servir per maquillar el resultat final.

S' ha de ser concient que la majoria d'equips d' aquesta segona fase tenen més força que el nostre i un nivell col·lectiu més alt. Així és important estar ben concentrats tot el partit i no desmoralitzar-se en cap moment quan les coses no van bé. No cal perdre els ànims, seguir treballant amb il·lusió durant la setmana i tenir una mica de paciència.

En absència de l' Isaac, en Txiqui va ser l' entrenador. Moltes gràcies per estar amb nosaltres!. De la mateixa forma agrair l' assistència d' en Jan Mestres del Pre.Infantil.

Òscar a la millor victòria

Quedaven 4 segons i escaig, el Santpedor anotava el segon tir lliure de una sèrie de dos i es posava dos punts a sobre al marcador. La cosa estava molt crua pels jugadors de la Salle, que després de 37 minuts guanyant veia com en els instants finals el Santpedor estava per sobre el lluminós. La derrota no era justa, però encara quedaven 4 segons i cap minut de temps mort per demanar. Treu ràpid l'equip lasalià, el numero 4 aixeca el cap i veu al seu company corrent pel mig de la pista alliberat. Li dona la pilota i amb un bot poderós i guanyant molt d'espai s'aixeca plàsticament ( exactament com ens explicaven els entrenadors quan erem petits que haviem de tirar) i des d'uns 7-8 metres la clavava entrant la pilota neta. Pedro Vilchez va aconseguir, amb un esplèndid llançament, posar les coses al seu lloc i reflexar en el marcador el que tothom pensava que era mes just, la victòria de la Salle.

El partit va ser clarament dominat des del primer quart per l'equip manresà, igual que la resta del partit excepte quan el santpedor va plantejar la defensa zonal que la Salle aconseguia estripar amb llançaments i penetracions, però que al ser un intercanvi de cistelles va fer que en el moment d'errar uns pocs llançaments el Santpedor es poses a partit. Al final però, sembla que ens tornen els partits de la primera volta que vam perdre per un o pocs punts als instants finals. I això es gràcies al treball de tots els jugadors i entrenadors.

El partit acabava perfecte. Ara bé, encara va ser millor quan ens vam girar i després de fer el crit de la victòria i les pertinents celebracions vam veure com la convocatòria de la junta al club va fer que la grada estigués gairebé plena i amb molta gent donant suport a l'equip d'una manera esportiva, respectuosa i amb molta educació. Això, en molts moments va fer que ens sentissim molt recolzats i va fer que tiressim endavant. Per això us agraïm a tots els que hi ereu, i als que no hi ereu físicament, i als que no vau poder assistir per altres compromisos, el suport que ens vau donar abans, durant i les felicitacions posteriors. Moltes gràcies.

Només afegir que cal seguir treballant perquè no ens oblidem que l'objectiu ara per ara segueix essent salvar-nos, que gairebé està assolit, però que si podem ser més ambiciosos ens hem de marcar nous objectius més elevats i per aconseguir-los hem de recordar com hem arribat fins aquí, amb humilitat, actitud, tocant de peus a terra i sobretot sobretot treballant molt.
Ànims, felicitats i gràcies.

Pre-Infantil - La Salle Manresa 78 - C.B Navàs 73

El partit era potser el més complicat que fins ara haviem de jugar a aquest grup. El Navàs i l Berga la setmana que ve són els dos equips que s'han mostrat més forts del grup. Nosaltres també, però ahir era l'hora de demostrar-ho.

El partit va ser dur i intens. Amb moments d'alternatives al marcador i amb moments de bon joc d'un i altre equip. La Salle en un moment determinat va tenir una petita "pajara" però l'equip va saber reaccionar i treballant al 100%, perquè si no no som ningú, va poder endur-se el parit.

Cal destacar l'actitud de treball dels jugadors que es van buidar a la pista. La victòria va ser gràcies al treball de TOTS ells.

La setmana que ve a Berga hem de treballar igual de dur i anar a jugar amb la matixa actitud per poder seguir la millora.

Felicitats i ànims.

PD: esperem aviat el retorn del Lluis. Ànims també.

Gran victòria

GRAN VICTÒRIA A SANTPEDOR, I AGRAIR, A TOTHOM QUE ES VA DESPLAÇAR A LA PISTA DEL SANTPEDOR PER DONAR SUPORT AL NOSTRE EQUIP SENIOR
FORCA SALLE

LLÀSTIMA QUE NO POGUÉS VEURE LA CARA QUE SE LI VA QUEDAR AMB ALGUNA PERSONA, DESPRÉS DEL TRIPLE DEL NOSTRE JUGADOR PEDRO, NO HI HA VIDEO?

Victòria del mini femeni

LA SALLE MANRESA 72 - PAIDOS SANT FRUITÓS 22

Partit jugat al pavelló lassalià, on les jugadores de la salle, en el primer quart varen surti un xic adormides,i a partit del segon quart, han sortit am moltes mes ganes i de mica en mica han incrementat la diferencia en el marcador fins arribar al 72-22 final.

Mestres 4, Sucarrats 8, Selga 4, Prat A 4, Blanco 6 - Cirera 16, Carla 12, Prat 2, Puell 6.