Queda guanyar-ne un altre assalt i obtenir el just premi a una llarga temporada. La fase de permanència al millor de tres partits està ben encarrilada perquè els lasalians van demostrar aquest dissabte ser molt superiors al seu rival. I ho van fer des de bon començament.
Es diu que, en un play-off a tres partits, qui guanya el primer ho té tot molt de cara (mireu sinó el Madrid-Unixaja, per exemple). I la Salle va sortir a la pista molt conscient que no es mereixia estar en aquesta tesitura de salvar-se i que ho volia demostrar sense badar.
Es diu que, en un play-off a tres partits, qui guanya el primer ho té tot molt de cara (mireu sinó el Madrid-Unixaja, per exemple). I la Salle va sortir a la pista molt conscient que no es mereixia estar en aquesta tesitura de salvar-se i que ho volia demostrar sense badar.
D’entrada, Bataller va sorprendre amb una zona 2/3 des de l’inici i el Sant Gregori es va col·lapsar de tal manera que el primer quart ja va marcar les diferències, i de quina manera (33-8, min.10). Amb un bon treball des de darrera, un bon grapat de recuperacions de pilota i ràpids contraatacs i un bon encert des de més enllà de la línia de 6,25, La Salle va anar marxant en el marcador de manera abassegadora.
Al segon quart, “más de lo mismo” i la renda que s’incrementa fins els 40!, poc abans del descans (61-41, min. 19). Tot estava decidit. I Molt probablement, el Sant Gregori ja va aprofitar la visita al vestidor (61-43) per començar a pensar que, perdre per perdre, tan feia fer-ho per segons quina renda perquè, en definitiva, sempre li quedava el consol de saber que la diferència de punts en un play-off no serveix per res.
Al segon quart, “más de lo mismo” i la renda que s’incrementa fins els 40!, poc abans del descans (61-41, min. 19). Tot estava decidit. I Molt probablement, el Sant Gregori ja va aprofitar la visita al vestidor (61-43) per començar a pensar que, perdre per perdre, tan feia fer-ho per segons quina renda perquè, en definitiva, sempre li quedava el consol de saber que la diferència de punts en un play-off no serveix per res.
La resta del partit va ser pur tràmit. La graderia del pavelló, força plena de família lasaliana, es va relaxar igual que els seus jugadors que van poder competir fins al final, ben conscients que el triomf ja no s’escapava –agradant-se, fins i tot, en algunes floritures.
El tercer quart va acabar amb 79-38 i en el xiulet final del partit el lluminós marcava més de cent per als manresans i 51! de diferència entre ambdós conjunts (103-52). Molt més del que hom s’esperava una estona abans: una alegria que ara cal consolidar en el desplaçament a terres gironines… Un últim esforç per acabar la mitja feina feta. Ben feta, sí. Però, de moment, que consti, només mitja feina.
El tercer quart va acabar amb 79-38 i en el xiulet final del partit el lluminós marcava més de cent per als manresans i 51! de diferència entre ambdós conjunts (103-52). Molt més del que hom s’esperava una estona abans: una alegria que ara cal consolidar en el desplaçament a terres gironines… Un últim esforç per acabar la mitja feina feta. Ben feta, sí. Però, de moment, que consti, només mitja feina.
6 comentaris:
vinga xavals anem enllestir la propera setmana,pero no val confiarse.
força salle
Equip molt fluix si, però gran sortida de l' equip per marcar territori des del principi. Com diu el Txiqui s´ha de tornar de Girona amb la feina feta.
No seriem capaços d' omplir el pavelló amb l' ambient del dissabte tot l' any?
Des de la capital del reino, felicitats per la victòria. No s'hauria d'haver jugat aquesta promoció...però ara que hi som, l'hem d'acabar bé. El dssabte serè a Girona per rematar tots junts la feina.
El segon
agrair a tots els que varen venir e veure a donar suport al nostre senior,jugadors/res,pares mares ,fills i altres a tots moltes gracies.
ara a guanyar a Girona
Com es possible que 4 replegats ens guanyessin despres de la diferencia de 50npunts!!!!!
Publica un comentari a l'entrada