Centre Catòlic Hospitalet, 66 - Salle Manresa, 78.
Celebració de gala a l'Hospitalet (fins i tot amb merescut cava al vestidor!).
Triomf clar aquest dissabte en uns pista d'aquelles de les d'abans on pocs equips han pogut vèncer aquest any.
I quan encara queden tres partits per acabar la temporada, ja cap altre rival pot atacar l'esplèndid balanç de 14 victòries i només 1 derrota que el nostre Cadet A ha signat enguany a la fase regular de l'A2 (promoció de la província de Barcelona). Felicitats als campions! Ho heu fet molt bé. Però, lamentablement, el que no heu aconseguit -perquè sou uns cag...- ha estat fer passar per la dutxa el vostre entrenador... Com pot ser!
Jo sé que va passar... La victòria contra el Centre Catòlic no havia estat fàcil, i el desgast físic esmerçat en defensa va passar factura a l'hora d'intentar remullar la mole que és el vostre entrenador. Us ho podem perdonar perquè veu tornar a demostrar perquè sou els líders i perquè sou també la millor defensa del Grup. El triomf a l'Hospitalet va tornar a forjar-se des de darrera. Amb uns dos contra un que van ser un autèntic malson per al vostre rival que, tot i que va aguantar bé en el marcador fins ben entrat el tercer quart, es va acabar ensorrant, impotent davant l'allau de bon joc col·lectiu mostrat pels de Manresa.
18-15 al primer quart (quatre triples), 33-29 al descans i 48-56 al minut 30. Per arribar a un últim quart de gran nivell que va permetre els lasalians anar-se'n de fins a 22 punts (53-75, min. 37). D'aquí fins al final una mica de maquillatge en el marcador per part d'uns locals rendits a l'evidència que, aquesta vegada no estaven en condicions de vèncer.
Queden tres partits, dèiem, per, sense cap pressió, continuar gaudint d'aquest esport que tant ens agrada a tots. Moltes felicitats. Sobretot als jugadors i als tècnics d'un equip que ha crescut i molt aquest any. També al companys dels cadet de primer any que, com aquest dissabte el Pau Virós, ens han donat un bon cop de ma quan ha calgut.
Crec que ho puc dir i escriure en nom de tots els pares i mares de la colla.
Aquest espai web es visualitza millor amb Mozilla Firefox. Si teniu algún problema amb l'Explorer us el podeu baixar a: http://www.mozilla.com/.
En aquesta pàgina només s'accepten comentaris de les persones que posin noms i cognoms als texts. Si no és així, seran eliminats. Per afegir qualsevol crònica de persones no autoritzades o contactar amb el club: sallemanresa@gmail.com
En aquesta pàgina només s'accepten comentaris de les persones que posin noms i cognoms als texts. Si no és així, seran eliminats. Per afegir qualsevol crònica de persones no autoritzades o contactar amb el club: sallemanresa@gmail.com
dissabte, 17 de maig del 2008
divendres, 16 de maig del 2008
JUNIOR A: Quatre minuts nefastos
La Salle Manresa, 53 - C. B. Valls-Konig, 70
Partit que s'ha decidit en els dos últims minuts del segon quart i en els dos primers del tercer amb un parcial de 0 a 13.
El partit ha estat una còpia de la majoria de partits de la temporada: un rival que no és superior tècnicament, però que sí que té més alçada, és més agresiu en defensa i juga més concentrat.Tot això provoca problemes en el rebot, errors defensius i ofensius i desencert en els tirs lliures.
Van jugar: Alex Morales, 21; Xavier Perernau, 6; Aitor Navarro, 10; Oscar Zafra, 1; Pere Miró, 9; cinc inicial- Joaquim Riera, 4; Roger Garcia, 2, Gerard Vilà, 0.
dimarts, 13 de maig del 2008
SENIOR A: Ànims.
FAMILIA LASALIANA!
AQUEST DISSABTE EL NOSTRE SÈNIOR A ENS NECESITA!
A LES 19.00 h. AL PAVELLÓ DE LA SALLE JUGA UNES FASES DE PERMENÈNCIA I, ENTRE TOTS, ELS HEM D'ANIMAR.
PARES, MARES, JUGADORS/ES, AMICS I AMIGUES.
NO HI FALTEM... I, PER AVANÇAT, GRACIES.
FORÇA SALLE!
AQUEST DISSABTE EL NOSTRE SÈNIOR A ENS NECESITA!
A LES 19.00 h. AL PAVELLÓ DE LA SALLE JUGA UNES FASES DE PERMENÈNCIA I, ENTRE TOTS, ELS HEM D'ANIMAR.
PARES, MARES, JUGADORS/ES, AMICS I AMIGUES.
NO HI FALTEM... I, PER AVANÇAT, GRACIES.
FORÇA SALLE!
MINI A: L'important és l'equip
Derrota del Mini A a Mataró. Els jugadors van anar a fer la guerra pel seu conte en comptes de jugar en EQUIP i, així, es gairebé impossible guanyar. Qui agafa la pilota tira, sembla que estigui prohibit pasar a un company D'EQUIP. El Mataró no és molt superior a nosaltres pero van treballar com EQUIP. És una llàstima que a una plantilla bona individualment ens costi tant ser important col.lectivament. Entrenar, entrenar i més entrenar. Pensem nois en la paraula EQUIP.
ANIMS! FORÇA SALLE.
P.D. Donar les gracies al Marc per haver entrenat l'equip.
ANIMS! FORÇA SALLE.
P.D. Donar les gracies al Marc per haver entrenat l'equip.
CADET A: Aquí sí que va caure el Solsona.
La tarda de dissabte, a la pista colegial, ja sabíem de la derrota del Sènior A a Solsona, mentre es disputava el partit del Cadet de segon any. En aquesta categoria, la rivalitat també és gran: s'enfrontaven el primer (Salle), contra el (segon). Una victòria lasaliana gairebé garantia el liderat al final del la lliga regular de la categoria. I la victòria es va produir. Es va patir, es va suar, però finalment va arribar: això sí, després d'una pròrroga i d'un desgats físic importantíssim.
El partit va ser igualat en tot moment. Va començar amb un primer període de gran encert per part dels dos cincs en pista (29-22), però al descans ja s'arribaria amb empat a 43. En finalitzar el tercer quart l'avantatge era visitant de només una cistella (57-59) i al final del partit, un espléndid triple d'allò més oportú del convidat Gerard Puigarnau del Cadet1, va propiciar la prórroga (73-73). El període extra va ser emocionant. La Salle -entrenada per en Toni Garcia, (també convidat davant la baixa per malaltia d'en Txiki Puig)- va saber estar a l'alçada en defensa, i va garantir els rebots defensius claus. I en atac, tot i la baixa per lesió d'un dels nostres (amb els bessons a dalt de tot del sostre del pavelló) l'encert va ser superior, just en el moment en què més calia per no haver de patir fins a la bocina final.
Ara, a falta de tres jornades, el Solsona ho hauria de guanyar tot i La Salle perdre tots quatre partits que li queden fins al final (tenim un ajornat amb la Joviat). Només així, el Solsona podria fer-se amb un liderat que la Salle té molt a l'abast. Això sí, com sempre diem, no val a badar. I quan abans s'enllesteixi la feina, molt millor.
El partit va ser igualat en tot moment. Va començar amb un primer període de gran encert per part dels dos cincs en pista (29-22), però al descans ja s'arribaria amb empat a 43. En finalitzar el tercer quart l'avantatge era visitant de només una cistella (57-59) i al final del partit, un espléndid triple d'allò més oportú del convidat Gerard Puigarnau del Cadet1, va propiciar la prórroga (73-73). El període extra va ser emocionant. La Salle -entrenada per en Toni Garcia, (també convidat davant la baixa per malaltia d'en Txiki Puig)- va saber estar a l'alçada en defensa, i va garantir els rebots defensius claus. I en atac, tot i la baixa per lesió d'un dels nostres (amb els bessons a dalt de tot del sostre del pavelló) l'encert va ser superior, just en el moment en què més calia per no haver de patir fins a la bocina final.
Ara, a falta de tres jornades, el Solsona ho hauria de guanyar tot i La Salle perdre tots quatre partits que li queden fins al final (tenim un ajornat amb la Joviat). Només així, el Solsona podria fer-se amb un liderat que la Salle té molt a l'abast. Això sí, com sempre diem, no val a badar. I quan abans s'enllesteixi la feina, molt millor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
