Amb les cròniques d'aquesta jornada ja hem arribat a les 500 entrades al nostre bloc, un dels millors exemples de la vitalitat associativa de la nostra entitat esportiva. Més de 500 píndoles -aquesta és la 502- que han reflectit els resultats: victòries i derrotes, però també els esdeveniments socials d'una família, la lasaliana de Manresa, amb molts anys d'història viva.
Una felicitació, per tant, a tots aquells i aquelles que, dia a dia, setmana a setmana dediqueu un bocí del vostre temps a l'entitat, i especialment al seu bloc a la web. Junts fem la Salle Manresa més propera i, al mateix temps, la fem més mundial perquè, gràcies a Internet, tenim seguidors ben informats de tot arreu.
Força Salle!
diumenge, 18 de maig del 2008
SENIOR B: Una altre victòria
SALLE MANRESA B 72 - VILANOVA DEL CAMI 62.
Una altra victòria dels nois de La Salle, i amb aquesta ja en van 29 de consecutives. L'equip lasalià ha sortit molt fred en un partit força anivellat pero de mica en mica ha demostrat la seva superioritat i s'ha acabat imposant per 10 punts de diferència. Ara toca preparar les fases.
Felicitats, CAMPIONS.
FORÇA SALLE 69!
Una altra victòria dels nois de La Salle, i amb aquesta ja en van 29 de consecutives. L'equip lasalià ha sortit molt fred en un partit força anivellat pero de mica en mica ha demostrat la seva superioritat i s'ha acabat imposant per 10 punts de diferència. Ara toca preparar les fases.
Felicitats, CAMPIONS.
FORÇA SALLE 69!
MINI A: Segueix la irregularitat
Derrota del Mini A contra l'Escola Pia en un partit que va ser igualat però en el qual la irregularitat constant de l'equip lasalià va fer que no es poguessin endur la victoria. Com diem sempre, cal apendre dels errors que fem i ser mes constants en el treball diari i mes centrats a l'hora de jugar els partits.
Ànims i força salle!
Ànims i força salle!
MINI FEMENÍ: Creixement col·lectiu evident
CB. MONTPEDROS 56 - SALLE MANRESA 60
Merescuda i treballada victòria del mini femeni ahir a Santa Coloma de Cervelló davant d'un equip en teoria superior i en molt bona posició a la taula classificatòria. El partit va ser sempre molt igualat però un darrer quart fantàstic de les nenes d'en Miquel va decidir.
Com ja hem reiterat en anteriors cròniques el salt qualitatiu de l' equip a la segona volta és evident i la millora individual i col·lectiva de totes les jugadores és un fet.
Resten dos partits per acabar la lliga. El primer dissabte a la Salle davant de lider, CB. Prat. Esperem donar guerra.
Van jugar: Mireia, Nuria G; Anna; Irene, Helena, Marta, Clara, Carla i Maria.
Merescuda i treballada victòria del mini femeni ahir a Santa Coloma de Cervelló davant d'un equip en teoria superior i en molt bona posició a la taula classificatòria. El partit va ser sempre molt igualat però un darrer quart fantàstic de les nenes d'en Miquel va decidir.
Com ja hem reiterat en anteriors cròniques el salt qualitatiu de l' equip a la segona volta és evident i la millora individual i col·lectiva de totes les jugadores és un fet.
Resten dos partits per acabar la lliga. El primer dissabte a la Salle davant de lider, CB. Prat. Esperem donar guerra.
Van jugar: Mireia, Nuria G; Anna; Irene, Helena, Marta, Clara, Carla i Maria.
SENIOR A: Ben feta, però només mitja feina.
Queda guanyar-ne un altre assalt i obtenir el just premi a una llarga temporada. La fase de permanència al millor de tres partits està ben encarrilada perquè els lasalians van demostrar aquest dissabte ser molt superiors al seu rival. I ho van fer des de bon començament.
Es diu que, en un play-off a tres partits, qui guanya el primer ho té tot molt de cara (mireu sinó el Madrid-Unixaja, per exemple). I la Salle va sortir a la pista molt conscient que no es mereixia estar en aquesta tesitura de salvar-se i que ho volia demostrar sense badar.
Es diu que, en un play-off a tres partits, qui guanya el primer ho té tot molt de cara (mireu sinó el Madrid-Unixaja, per exemple). I la Salle va sortir a la pista molt conscient que no es mereixia estar en aquesta tesitura de salvar-se i que ho volia demostrar sense badar.
D’entrada, Bataller va sorprendre amb una zona 2/3 des de l’inici i el Sant Gregori es va col·lapsar de tal manera que el primer quart ja va marcar les diferències, i de quina manera (33-8, min.10). Amb un bon treball des de darrera, un bon grapat de recuperacions de pilota i ràpids contraatacs i un bon encert des de més enllà de la línia de 6,25, La Salle va anar marxant en el marcador de manera abassegadora.
Al segon quart, “más de lo mismo” i la renda que s’incrementa fins els 40!, poc abans del descans (61-41, min. 19). Tot estava decidit. I Molt probablement, el Sant Gregori ja va aprofitar la visita al vestidor (61-43) per començar a pensar que, perdre per perdre, tan feia fer-ho per segons quina renda perquè, en definitiva, sempre li quedava el consol de saber que la diferència de punts en un play-off no serveix per res.
Al segon quart, “más de lo mismo” i la renda que s’incrementa fins els 40!, poc abans del descans (61-41, min. 19). Tot estava decidit. I Molt probablement, el Sant Gregori ja va aprofitar la visita al vestidor (61-43) per començar a pensar que, perdre per perdre, tan feia fer-ho per segons quina renda perquè, en definitiva, sempre li quedava el consol de saber que la diferència de punts en un play-off no serveix per res.
La resta del partit va ser pur tràmit. La graderia del pavelló, força plena de família lasaliana, es va relaxar igual que els seus jugadors que van poder competir fins al final, ben conscients que el triomf ja no s’escapava –agradant-se, fins i tot, en algunes floritures.
El tercer quart va acabar amb 79-38 i en el xiulet final del partit el lluminós marcava més de cent per als manresans i 51! de diferència entre ambdós conjunts (103-52). Molt més del que hom s’esperava una estona abans: una alegria que ara cal consolidar en el desplaçament a terres gironines… Un últim esforç per acabar la mitja feina feta. Ben feta, sí. Però, de moment, que consti, només mitja feina.
El tercer quart va acabar amb 79-38 i en el xiulet final del partit el lluminós marcava més de cent per als manresans i 51! de diferència entre ambdós conjunts (103-52). Molt més del que hom s’esperava una estona abans: una alegria que ara cal consolidar en el desplaçament a terres gironines… Un últim esforç per acabar la mitja feina feta. Ben feta, sí. Però, de moment, que consti, només mitja feina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
