El bàsquet és un joc d’equip. Un equip és el que guanya o perd, i no un jugador. Quan un equip perd, perden tots, i quan guanya, guanyen tots.
En tot equip hi ha un entrenador -a vegades dos- i des d’aquí voldria agrair a aquests entrenadors la feina que fan tant en la part esportiva com educativa per l’ajut en l’educació dels nostres fills.
Entrenar un equip no és fàcil (ho sé per experiència), tens un col·lectiu de persones amb idees diferents, inquietuts diferents i situacions diferents. A més de saber gestionar als jugadors moltes vegades han de saber gestionar als pares de les figures la qual cosa ho fa encara més difícil.
Els equips i els clubs tenen unes normatives que com a pares sabem que hi són i hauríem de fer un esforç entre tots perquè aquestes es compleixin per respecte al club, als entrenadors i als companys d’equip que ja les compleixen. A tall d’exemple, tots sabem que els jugadors s’han de dutxar després del partit i per tard que sigui hauríem de fer que els nostres fills es dutxessin , perquè a part de la qüestió d’higiene l’estona de la dutxa també és una part de la gestió de l’equip.
Si nosaltres per la nostra conveniència com a pares fem saltar les normes als nostres fills, com els hi farem entendre que determinades normatives les han de complir? Quines si? Per què? Quines no? Per què?
Si desautoritzem als nostres entrenadors com volem que els nostres fills els respectin i facin el que els hi diguin?
Crec que el col.lectiu d’entrenadors que tenim són uns bons entrenadors, cada un amb les seves virtuts i els seus defectes, i bones persones. Em sento molt orgullós dels entrenadors que han tingut els meus fills i com que en tinc quatre ,he tingut bastants entrenadors del club, evidentment amb segons quins he tingut més relació i amb segons quins menys, però penso que tots han fet la seva feina i els han fet millorar com a jugadors i com a persones i han après fins i tot en situacions desfavorables.
Voldria demanar des d’aquestes ratlles que els pares ajudessim als nostres entrenadors a fer millor la seva feina i que siguem conscients que alguna vegada els nostres fills no són tan bons jugadors ni tan bons nois, ni tan …. hi guanyarem TOTS, els pares també.
Marc Puig
