Escola Pia de Sabadell 73 Joviat Salle Manresa 74En un dels millors - sino el millor- partit de la temporada, els manresans van superar amb matrícula d´honor, la prova més complicada que els quedava abans d´afrontar el que segurament serà el partit de l´any en la darrera jornada a Bellpuig i on ambdós equips es jugaran entrar a les fases finals de la competició. D´inici comentar que Escola Pia té un molt bon conjunt amb un parell de jugadors - 5 i 14- desequilibrants, i on la resta, i fins a una rotació de fins a vuit nanos, molt consistent. Sorpren que no estiguin a davant lluitant per les primeres posicions. El partit a la primera part va ser espectacular, de tú a tú, i sense especular amb res. El nostres - TOTS, absolutament concentrats I concients dels que ens jugàvem. Hom pensava quue haviem jugat millor i que haviem portat el ritme en tot moment. Tot i així ens anàvem al descans amb una certa decepció, un per sota (41-40).
A la represa va començar un altre partit. Molt més dur, molt més físic, molta tensió, molts nervis i menys encert però en cap moment es va deslluir l' espectacle. Tot al contrari. La igualtat a la pista i al marcador es feia palesa a mida que els minuts avançaven. L' emoció estava assegurada. A mitjans del tercer quart vàrem agafar una mínima avantatage (+5) i vàrem tenir fins a quatre errades consecutives en els tirs lliures - autèntica creu ahir- que van impedir "marxar". En el transcurs del quart quart, i mentre manteniem curtes diferències a favor, Pia va aprofitar les nostres continuades errades en els tirs lliures, i en un tres i no res de les acaballes de quart va encandenar fins a dos triples consecutius que portaven un 73-68 a manca d´un minut i mig per acabar el partit. Semblava definitiu.
Però... bàsquet és bàsquet. Res està decidit fins al final. Vam apretar les dents en defensa- fins i tot la grada defensava- vàrem tenir una mica de sort... la dels campions? i, a quatre segons per el final, amb el partit empatat a 73, en Gerard- "Puchi"- va encertar un dels dos tirs lliures decisius. Al minut de temps morts demanat inmeditament per Escola Pia per preparar la jugada final i poder treure des del mig del camp va reaccionar - esplèndida- la banqueta manresana per demanar-ne un altre obligant als locals a jugar els darrers segons des del fons i sense opcions a fer una jugada de perill. Valia un partit i potser unes fases. Gràcies Nando!.
Ara no val a badar i cal no refiar-se en el proper desplaçament- dissabte a la tarda- a Badalona contra la Penya que ahir va guanyar a Igualada.
Van jugar: G. Puigarnau, I. Lavín; A. Aguilera; J. Mestres, J. Esquius, P. Virós, M. Orriols, Ll.Giménez; G. Correro i R. Salinas.
