Les Claus Castellet 49 – La Salle Manresa 45
El partit d’anada contra el Sant Vicenç va ésser molt disputat. Així doncs no és d’estranyar que ens esperaven amb moltes ganes (s’ha pogut veure el tècnic local en les grades de Navarcles i de La Salle fent una excel·lent feina d’anàlisis dels futurs rivals directes en la classificació). Nosaltres en canvi ens hem vist obligat de presentar-nos amb dues baixes, resultant si més no en una minva d’ experiència, constància i intensitat.
Els primers instants del partit han sigut un clar mirall d’aquestes circumstancies. Un parcial de 10-0 en els darrers dos minuts del primer període ha marcat el desenllaç del partit. A partir d’aquí s’ha pogut observar una millora en la concentració (ganes, esforç,...) que ens ha permès, mica en mica, entrar al partit.
A partir del segon període, la nostre gran defensa en mig camp del darrere (31 punts rebuts en cinc períodes) ens ha permès arribar a un final de partit igualat. A diferència d’altres partits avui no hem seguit pressionant la sortida de pilota degut al mal resultat que ens ha donat al primer període - els locals, amb uns bases molt hàbils, segurament s’han vist beneficiat dels anàlisis previs del seu preparador, quan els nostres pre-infantils (que una vagada més ens han ajudat a suplir les nostres baixes) encara no treballen aquesta forma de pressió. A més la bona defensa a darrere els ha creat molts problemes durant la resta del partit.
Per segona setmana consecutiva tenim problemes ofensius, avui ens hem quedat amb 45 punts (molt lluny del 70 que portàvem de mitjana). En atac no hem jugat a res; poca i/o lenta circulació de pilota i joc sense pilota gairebé inexistent... Part del mèrit però, tot s’ha de dir, és del conjunt rival amb un bon balanç defensiu i una defensa extremadament tancada (fàcil de confondre amb una zona) que aprofita la manca d’encert en el tir exterior característica en jugadors de la nostre edat.
Malgrat tot hem aconseguit igualar el marcador i inclòs posar-nos per davant en el tram final del cinquè període. Moment però, en el qual la seva defensa extremadament s’ha convertit en insultantment tancada (hi ha qui considera que és la millor manera que els joves aprenguin a defensar - 1x1, ajudes defensives, etc. – i en definitiva que evolucionin com a jugadors... “tot potenciant la filosofia que l’objectiu no és guanyar partits sinó ensenyar a jugar a bàsquet”)
Aquest fet no pot justificar (mai) una derrota, ja que quan es perden 30 pilotes, quan es fallen bàsquets fàcils a dojo i es malbaraten nou de quinze tirs lliures... i sobretot quan es comença amb un parcial de 18-5 en contra, és molt difícil guanyar un partit.
El cos tècnic es mostra un xic preocupat pel fet que aparentment no sabem jugar finals ajustats; hem perdut dos dels que hi ha hagut. Aquestes dues derrotes consecutives demostren que no som tan superiors com ens podíem pensar. Esperem que siguin una motivació més per seguir treballant i millorant entrenament a entrenament, partit a partit.
Isaac Berengué i Steven Van Huychem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada