Memorable

CAMP. CAT. PREF. CADET MASCULI GRUP "B". Jornada 25.
Salle Manresa1, 70 – UBSA Sant Gabriel, 68.
ANOTADORS: Adrià (2), Leandro (17, dos triples), Jordi (3, un triple), Arnau (6, dos triples), Llort (36) –cinc inicial– Ignasi (3, un triple), Gonzi (0), Òscar (1), Esquius (0) i Norbert (2). Parcials: 19-21, 19-23, 16-16, 16-8.

Era un dia important. Després de 24 jornades d’estrena a la categoria preferent, es podia dir que el cadet1 de la Salle s’ho jugava tot en 40 minuts. En l’inici de l’any, el repte era fer un paper digne a la màxima categoria; a mig any vam saber que hi havia la possibilitat d’allargar el curs amb dues eliminatòries més (el que volia dir haver-se classificat dins el top-16, entre els vuit millors de cada grup). I a falta d’una jornada, el rival directe per obtenir la preuada classificació, l’UBSA Sant Gabriel de Sant Adrià, ens visitava a La nevera. La tensió era palpable. En les darreres jornades l’equip no havia estat regular i, a més, -per fer-ho més èpic-, s’hi afegien les baixes de dos jugadors... Els nervis eren lògics. El repte, saber-los controlar, ser competitius i arribar al final del partit amb opcions. El bàsquet no té massa més secret.

I va sortir bé. I va ser així, perquè les coses es van fer bé. A tot arreu. D’entrada, fem-li un reconeixement als tècnics. El partit va estar ben dirigit i la clau de la victòria, la zona 1-3-1, va ser ordenada en el moment adient. Després els jugadors, als quals, aquesta vegada, cal reconèixer-los la màxima predisposició a la lluita, sense escatimar ni un sol esforç. I a les grades, un bon grapat de lasalians fidels que responen amb la seva presència i ànim. Com afegitó, la participació, sempre amb minuts de qualitat, dels amics Norbert i Josep Esquius.

En definitiva, una jornada memorable. El partit va frec a frec. No podia ser pas d’una altra manera entre dos cincs que són conscients en saltar a pista que es juguen molt. La Salle arrenca entonat en el triple (cinc a la primera part), però en defensa, l’UBSA ens supera amb certa comoditat. D’un 14-8 (min.6) es passa en menys de dos minuts a una primera renda visitant 14-15 (min.8). I els de Sant Adrià que ja no deixen de manar en el lluminós fins...

Els del Besòs, arriben fins i tot al llarg del segon i tercer quarts a obtenir avantatges prou clares: 44-36 (min.19), 42-51 (min. 24), i 50-58 (min.28), mentre l’esforç físic fet pels jugadors locals anava fent forat en la resistència física i, diríem que també en la psíquica.

Però va arribar el moment clau del partit. El tàndem Puig/Martí a la banqueta ordena la zona 1-3-1 que al llarg de les darreres jornades ha donat prou fruit. I això permet donar un respir físic als jugadors més esgotats i millorar el control del rebot. Al rival, els comença a entrar una certa por escènica i, tot i els minuts demanats pel seu entrenador, l’UBSA entra en barrina ofensiva. I a poc a poc, comença la remuntada que fa memorable el partit, fins el 62-62 del min.36...

Després d’un triple que hauria pogut fer creure que el Sant Adrià no es donava per vençut (62-65), l’equip de la Salle segueix creient en les seves possibilitats i respon amb un altre triple (65-65). A falta d’un minut s’arribava amb 4 punts d’avantatge (69-65) i, per fer-ho més complicat encara, l’UBSA anota i es posa a dos punts per afrontar el darrer minut. Un darrer minut en el qual els manresans saben controlar millor l’adrenalina, anoten un tir lliure que obliga el rival a un triple per forçar una pròrroga que no arriba perquè la Salle defensa amb cap i es tanca bé el darrer rebot.

L’esclat d’alegria és emotiu. I s’arriba a la dutxa amb l’orgull d’haver fet una bona feina. Felicitats a tothom. També a l’equip rival que ho va donar tot i va jugar dur, però amb molta esportivitat –també a la part de la grada que va animar els seus tot el partit. Una festa d’aquest esport que... tant ens agrada. Perquè serà? Felip Gonzàlez.