El bàsquet és un joc d’equip. Un equip és el que guanya o perd, i no un jugador. Quan un equip perd, perden tots, i quan guanya, guanyen tots.
En tot equip hi ha un entrenador -a vegades dos- i des d’aquí voldria agrair a aquests entrenadors la feina que fan tant en la part esportiva com educativa per l’ajut en l’educació dels nostres fills.
Entrenar un equip no és fàcil (ho sé per experiència), tens un col·lectiu de persones amb idees diferents, inquietuts diferents i situacions diferents. A més de saber gestionar als jugadors moltes vegades han de saber gestionar als pares de les figures la qual cosa ho fa encara més difícil.
Els equips i els clubs tenen unes normatives que com a pares sabem que hi són i hauríem de fer un esforç entre tots perquè aquestes es compleixin per respecte al club, als entrenadors i als companys d’equip que ja les compleixen. A tall d’exemple, tots sabem que els jugadors s’han de dutxar després del partit i per tard que sigui hauríem de fer que els nostres fills es dutxessin , perquè a part de la qüestió d’higiene l’estona de la dutxa també és una part de la gestió de l’equip.
Si nosaltres per la nostra conveniència com a pares fem saltar les normes als nostres fills, com els hi farem entendre que determinades normatives les han de complir? Quines si? Per què? Quines no? Per què?
Si desautoritzem als nostres entrenadors com volem que els nostres fills els respectin i facin el que els hi diguin?
Crec que el col.lectiu d’entrenadors que tenim són uns bons entrenadors, cada un amb les seves virtuts i els seus defectes, i bones persones. Em sento molt orgullós dels entrenadors que han tingut els meus fills i com que en tinc quatre ,he tingut bastants entrenadors del club, evidentment amb segons quins he tingut més relació i amb segons quins menys, però penso que tots han fet la seva feina i els han fet millorar com a jugadors i com a persones i han après fins i tot en situacions desfavorables.
Voldria demanar des d’aquestes ratlles que els pares ajudessim als nostres entrenadors a fer millor la seva feina i que siguem conscients que alguna vegada els nostres fills no són tan bons jugadors ni tan bons nois, ni tan …. hi guanyarem TOTS, els pares també.
Marc Puig
Aquest espai web es visualitza millor amb Mozilla Firefox. Si teniu algún problema amb l'Explorer us el podeu baixar a: http://www.mozilla.com/.
En aquesta pàgina només s'accepten comentaris de les persones que posin noms i cognoms als texts. Si no és així, seran eliminats. Per afegir qualsevol crònica de persones no autoritzades o contactar amb el club: sallemanresa@gmail.com
En aquesta pàgina només s'accepten comentaris de les persones que posin noms i cognoms als texts. Si no és així, seran eliminats. Per afegir qualsevol crònica de persones no autoritzades o contactar amb el club: sallemanresa@gmail.com
dilluns, 26 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
primer de tot com a entrenador del club agraïr aquesta carta. Dir també que tothom en un equip té les seves responsabilitats, jugar, entrenar, animar, acompanyar...però el que tothom hauria de fer és ajudar i valorar el que s'està fent, en definitiva sumar, no restar. Aquí tots ho fem per amor a l'art, ningú s'hi guanya la vida i tots ho fem perquè ens agrada el bàsquet i ens agrada disfrutar amb ell i amb els nois i noies que el practiquen, i sobretot aportar granets de sorra a les seves persones. ànims a tothom i gràcies altre cop.
Moltes gràcies, visca el bàsquet!
Jo, que escric el comentari des de l´óptica de pare que ja fa un total de set anys que assisteix de forma regular als partits dels meus fills, no he estat ni estic sempre d´acord amb les decisions que prenen els entrenadors al llarg de la temporada ja sigui en la gestió del grup o en el dia a dia dels entrenaments o partits, però les he respectat sempre i les faig respectar pels meus perquè entenc que són ells qui amb més o menys encert han de decidir i això - ho conec bé- costa molt.
Es una altra dels grans aprenentatges que et dona aquest esport i que prepara els nois i noies en el que serà el dia a dia de la seva vida professional en el futur.
Gràcies a tots els entrenadors i entrenadores del club per la vostre dedicació i esforç.
primer de tot agrair,aquet escrit,en segon lloc,fa ja uns quants anys que faig d'entrenador d'aquet club,i n'estic molt urgullos,penseu que no es gens facil,gestinar un grup es dificil,as d'intentar ensenyar educar que la gent disfrutir,motivar a la gent que s'esforcin que treballin,que su passin be tenir conten a tothom,que n'eprenguin,que cada vegada els hi agradi mes el basquet,tenir content a la gent, pares mares jugadors etc,i tot aixo no es facil,penseu que i perdem moltes hores i u fem de molt gust,igualment que les perdeu els pares venin a veure els vostres fills,setmana si setmana tambe amunt i avall,ja cops que cometem erros com tothom,..,pero una cosa tenui clara sempre farem lo maxim de be posible perque els vostres fills siguin bons jugadors i millors persones ,
gracies a tots
Estic contenta de llegir aquest escrit, hi estic totalment d'acord.Penso que com més pares ens comportem d'aquesta manera ajudarem als nostres fills a afrontar millor els reptes d'aquesta vida, que segur, n'hauran de superar uns quants. Sempre que es prenen decisions, segur que no hi estarà d'acord tothom, però el que no podem fer els pares, es desaprovar les decisions dels entrenadors.
Encoratjar a tots els que feu aquesta tasca tant important, i donar les gràcies per aquesta dedicació desinteressada.
Mercè.
Publica un comentari a l'entrada