CADET "A".- A FASES!. EL PRIMER OBJECTIU JA S´HA COMPLERT

CB. Bellpuig 69 Joviat Salle Manresa 68

Sabiem que era una final. Sabiem que tocaria patir i també sabiem que Bellpuig carregaria amb tot per portar el partit al seu terreny on la bronca per la bronca i les males maneres- no només dels jugadors- serien les protagonistes. Finalment també sabiem que l' àrbitratge no ens ajudaria perquè... Lleida és LLeida, és a dir un altre món. Era el partit de l'any i amb seguretat el més dificil que els nostres jugadors havien jugat mai.

A la pista- per cert una ratonera- tots els pronòstics es va acomplir amb escreix. Això no obstant vam sortir molt bé, sense especular amb l' average i seriosos, sense cometre errades importants i marcant sempre el ritme que ens convenia. Com en d´altres ocasions les errades en els tirs lliures van impedir agafar una més àmplia diferència. Al final del segon quart un 25 a 29 que no decidia res però ens mantenia esperançats.

A la represa i després d´uns minuts en els que vàrem mantenir les diferències a favor, Bellpuig va començar a jugar bé les seves cartes, tant des de la banqueta- impresentable- com des de la pista, amb una agresivitat impròpia en aquesta edat i amb una absoluta permisivitat arbitral que no va saber tallar en cap moment les males maneres lleidatates. Tot plegat ens va descentrar i més quan els locals a poc d' acabar el quart es van avançar en el marcador de fins a 4 punts. Més pressió que mai pels nostres.

Començava el quart quart amb tot per decidir. Ara era Bellpuig qui portava el ritme i el marcador de cara i nosaltres patin com mai haviem patit fins ara. Durant molts minuts vàrem estar vuit per sota i a una jugada de l' eliminació. El merit de l'equip però, va ser el de mantenir-nos amb el cap fred, esperar la nostra oportunitat per revertir la situació i aprofitar-la. I com en d´altres ocasions- Igualada, Sabadell- ho vàrem aconseguir! Amb una mica de sort si, però també amb un esforç superlatiu de tot el grup que mereixia el premi de les fases després d´una brillant temporada.

Al final vàrem tenir la victòria a l' abast però a 3 segons del final i amb una sota al marcador la banqueta va ordenar l' Albert Aguilera de fallar els dos tirs lliures per evitar una prórroga que òbviament no ens convenia de jugar.

Aquest és un esport d' equip i és sempre el col·lectiu el que guanya o el que perd els partits. Es per això que mai acostumo a fer distincions individuals a les cròniques però crec que és just de fer constar en aquesta l' extraordinari partit d´en Pau que es va carregar l' equip a l' esquena quan aquests més ho necessitava i va donar un recital de joc- ofensiu i defensiu- en tot moment, sense caure en les constants provocacions dels jugadors locals.

Finalment agrair molt sincerament el suport d' en Ton Perarnau i la familia Puig al complert. Moltes gràcies!

Van jugar: M. Orriols; J. Juanola, J. Esquius, R. Salinas, Ll. Giménez, A. Aguilera, G. Carrion; G.Correro, P. Virós; I. Lavín i G. Puigarnau.